Test d'UPP, cremades i dermatologia per a les oposicions d'infermeria de l'ICS

Explicació: L'escara seca i estable del taló fa de barrera protectora natural, i el taló té poc teixit tou i risc d'exposar l'os: per això NO es desbrida si no hi ha signes d'infecció (edema, eritema, fluctuació o supuració). Les altres afirmacions són correctes: l'autolític és selectiu i atraumàtic, a l'estadi II es fa cura humida amb apòsits oclusius, i el desbridament mecànic o quirúrgic es reserva per als estadis III-IV.

Explicació: A l'estadi I la pell encara és íntegra (eritema no blanquejable): no hi ha exsudat per absorbir, i l'objectiu és protegir-la de la fricció i vigilar-la. Per això s'hi posa un hidrocol·loide extrafí (o una pel·lícula de poliuretà), prim i transparent. Els apòsits absorbents, els alginats o el cadexòmer iodat i el carbó activat són per a úlceres obertes amb exsudat o colonització (estadis III-IV).

Explicació: L'úlcera postflebítica és venosa: apareix en la síndrome postrombòtica, quan una TVP prèvia desestructura el sistema venós profund i manté una hipertensió venosa crònica. Les altres tres sí que són arterials: la hipertensiva de Martorell (HTA de llarga evolució mal controlada), l'arterioscleròtica (la més prevalent de les isquèmiques) i la malaltia de Buerger (homes joves fumadors, artèries de petit i mitjà calibre).

Explicació: A la cremada de segon grau superficial la lesió arriba a la dermis superficial però deixa intactes les terminacions nervioses i els fol·licles: per això és rosada, molt dolorosa (hiperestèsica), exsudativa i amb flictenes, i es regenera des dels annexos. L'escara i l'anestèsia són pròpies de les cremades profundes (segon grau profund i tercer grau), i la lesió seca no correspon a aquest grau.

Explicació: Les cèl·lules de Langerhans són cèl·lules presentadores d'antigen implicades en la resposta immunitària cutània; la funció de receptor tàctil correspon a les cèl·lules de Merkel.