Test de Models infermers i PAI per a les oposicions d'infermeria de l'ICS

Explicació: Dorothea Orem defineix la infermeria com un servei especialitzat centrat en persones amb dèficit d'autocura, és a dir, quan la demanda d'autocura supera la capacitat de la persona per satisfer-la. Roy es centra en l'adaptació a estímuls, King en la interacció i Johnson en el sistema conductual, no en l'autocura.

Explicació: Hildegard Peplau va desenvolupar el model de relacions interpersonals, també anomenat infermeria psicodinàmica: la infermera fa servir la comprensió de la seva pròpia conducta per ajudar els altres a identificar les seves dificultats. Orem se centra en l'autocura, Neuman en l'estrès i les línies de defensa, i Roy en l'adaptació.

Explicació: En el model de Virginia Henderson, la font de dificultat és la causa que impedeix a la persona satisfer una necessitat pel seu propi compte: manca de força (física o psíquica), manca de coneixement o manca de voluntat. No s'ha de confondre amb els nivells d'actuació de la infermera (substituta, ajuda, companya).

Explicació: Patricia Benner («From novice to expert», 1984) va aplicar el model de Dreyfus a la infermeria i va descriure cinc nivells, de principiant a experta. Nightingale va centrar-se en l'entorn, Abdellah en els 21 problemes d'infermeria i Watson en el cuidar humà.

Explicació: Dorothy E. Johnson va desenvolupar el model del sistema conductual, en què concep la persona com un conjunt de subsistemes conductuals interrelacionats (per exemple, d'ingesta, d'eliminació, d'afiliació) que busquen mantenir l'equilibri o estabilitat conductual; la infermeria intervé quan aquest equilibri es trenca.