Test de Vacunes per a les oposicions d'infermeria de l'ICS

Explicació: Els toxoides (tetànic i diftèric) són toxines inactivades i molt estables: toleren millor la calor que qualsevol altra vacuna. Les vacunes vives (triple vírica, xarampió, pòlio oral) són les més termolàbils perquè el virus atenuat es degrada, i la pòlio inactivada (Salk) és més sensible que el toxoide.

Explicació: La vacuna antipoliomielítica oral (viva) es desaconsella per l'excreció de virus vacunal, que pot infectar convivents immunodeprimits; a Catalunya de fet ja no es fa servir OPV.

Explicació: Segons el tipus d'antigen, les vacunes es divideixen en atenuades (vives) i inactivades (mortes). Les atenuades es repliquen sense poder patogen i imiten la infecció natural, sovint amb una sola dosi. Les inactivades porten el microorganisme mort o fraccions (toxoides, subunitats, polisacàrids, conjugades): no es repliquen i solen exigir diverses dosis i reforços. "Vives" i "atenuades" són sinònims, i "mortes" i "inactivades" també: per això aquestes parelles no són cap classificació.

Explicació: El component antirubeòlic forma part de la triple vírica, vacuna atenuada que s'administra preferentment per via subcutània.

Explicació: Als 15 mesos toquen la 1a dosi de varicel·la i la 1a d'hepatitis A. L'opció que enganya és "triple vírica i varicel·la", perquè la triple vírica va abans, als 12 mesos, i les seves 2es dosis (triple vírica i varicel·la) es donen als 3 anys. Xarampió, rubèola i parotiditis són precisament la triple vírica dels 12 mesos, i diftèria-tètanus-tos ferina corresponen a l'hexavalent (2, 4 i 11 mesos) i al reforç DTPa-PI dels 6 anys.